Aide-moi

I ara? Ara res, no hi ha res, només un buit immens, és l’únic que sento al meu interior, no hi ha res que m’ompli, pensava que era qüestió de dies, però, continua, aquesta sensibilitat continua i tu no hi ets i no hi seràs, potser no m’ho mereixo? L’únic que he fet es afirmar més la definició de la meva persona.

Soc somiadora, ho se, però no somio res de l’altre mon, no hi ha res impossible…i no canviaré d’ideals, no m’està anant bé, però tot, absolutament tot passa per alguna raó, no se perquè m’està passant això i suposo que no ho sabre.

Aquest buit no em deixa ni expressar-me, no deixa que les meves paraules surtin, que vagin directament del cervell a les mans i de les mans al full, el que abans em sortia sense pensar ara em costa, em costa molt, em quedo en blanc, no passen pensaments per la meva ment, desitjo obrir els ulls i que tot això simplement es traci d’un somni, més ben dit, d'un malson, un malson perquè no et tinc a tu, ni a tu ni a gent que em pensava que tenia, gent que em pensava que mai perdria i cada dia m’hi estic allunyant més i més i no aconsegueixo comprendre-ho, aquest sentiment de pèrdua no se me’n va, gent que constituïa el meu dia a dia ja no hi es, ha desaparegut de sobte sense deixar rastre... i ho enyoro, enyoro a aquestes persones que ni tan sols es deuen adonar del que em passa, i deuen viure la seva vida sense pensar ni un minut amb mi i amb que va haver-hi un temps que formaven part de mi, de la meva vida, de la meva historia. Però ja no hi sou i jo no se que fer.
Segurament això és un intent desesperat de demanar ajuda, segurament...i es aquesta la única manera que se de demanar-la.

*

On està el meu cor? Que algú li digui on estic, que algú el busqui per mi, que algú el lligi per tu.