Era un dia plujós, asseguda al costat de la finestra contemplava absorta com regalimaven les gotes pel vidre, recordant com de petita m’agradava endevinar quina seria la goteta guanyadora que arribaria abans fins l’extrem.
M’emporto la tassa als llavis i en bec un bon glop, per avui ja no puc escriure més, se me’n ha anat la inspiració pensant en que estàs a punt d’arribar.
Fa gràcia pensar que encara em poses tant nerviosa com el primer dia, somric, poques parelles aconsegueixen mantenir aquest estat.
De sobte, sento el soroll de les claus, obres la porta amb rapidesa i allà apareixes tu, amb el teu adorable cabell ple de punts brillants causats per la pluja, dedicant-li mala cara al paraigües que t’havies deixat a l’entrada i penjant la teva jaqueta.
Em mires i em dediques el millor dels teus somriures, de fet, el meu somriure preferit, el que té un toc de picardia. Sí, els he contat, tens sis somriures diferents: el primer es el somriure que poses quan menteixes i creus que ho estàs aconseguint, també tens el sarcàstic, el juganer, el de quan escoltes una cosa que no t’agrada d’una persona influent, després el nerviós, i el que he comentat al principi: el teu somriure torçat tan encantador.
A vegades penso que no et deus ni imaginar l’observadora que puc arribar a ser, clar que la meva feina és escriure guions, per tan, d’imaginació no me’n falta. . .
T’apropes i em passes dues vegades la mà per davant dels ulls, també estàs acostumat a que m’endinsi en els meus pensaments i em quedi en aquest estat, segons tu, tant graciós.
Sovint em dius que m’agrada escriure per viure altres vides, per ser persones que en la vida real no podria ser (més valentes potser, més boges) i que escric per fer més emocionant la meva pròpia vida, la veritat és que m’agrada posar-me a la pell d’altres persones, viure més d’una vida; encara que sigui d’aquesta manera. . .de fet, la gent es posa a escriure per buidar tot el que guarda al seu interior, les seves emocions, les seves inquietuds. . . són persones que tenen massa sensibilitat, que necessiten compartir les milions d’històries que transcorren pel seu cap, com jo. . .
Històries que normalment no saps acabar.
. . . Continuarà.
