Diuen que el simple fet de recordar a una persona, la fa viure.
Són molts els moments en que encara penso en tu, ja fa molts i molts anys que em vas deixar, o al menys a mi m'ho sembla. . . però recordo el teu esperit valent, com aguantaves tot el que se't venia a sobre, t'admirava i ho seguiré fent, sempre. Em sap molt greu que no hagis pogut veure com he crescut i la felicitat que m'ha envoltat sempre, però se que des d'algun lloc o altre estàs aquí, amb mi.
Penso en tu, i si es veritat això que diuen no et preocupis; per mi segueixes i seguiràs viva, perquè et recordo.
t'estimo iaia.
