I llavors van vèncer, van vèncer a tots aquells que no creien en l’impossible, van vèncer a tots aquells que no creien en l’amor, en la felicitat.
Va aparèixer quan ho creia tot perdut, quan no sabia per on tirar ni cap on mirar, va aparèixer i em va vèncer, va aparèixer i ara vull mirar-lo a ell.
Però aquesta vegada hem quedaré fins el final, no vull un final trist, no vull més segones parts, vull tenir-lo a ell, com el millor dels somnis.
Però amb una diferència:
Obriré els ulls i et tindré amb mi.
3 comentarios:
estava esperant aquest moment des de que jo em vaig fer el blog.
:)
t'estimo nena!
;)
per cert.
quedem el finde?
Obriràs els ulls, obrirà els ulls, i tots dos sabran quin és el camí que hauran de seguir, i el seguiran agafats de la mà.
Serà el vostre destí i la vostra vida.
:)
Publicar un comentario