Instants

Era un dia clar, de sol, sense núvols a la vista, però jo tenia ganes de quedar-me al llit tot el matí, tampoc em perdia res si sortia a fora, no? La terra seguiria girant, les plantes seguirien creixent i la gent...la gent seguiria caminant esverada pensant en el que ha de fer i a on ha d’anar, i jo des de l’immens balcó d’aquell casalot de pel·lícula m’ho miraria tot, el vent acaricia la meva cara, se’m mouen els cabells i tanco els ulls... repenjo les meves mans a la barana i respiro a poc a poc, em sento més lliure, i em sembla que tot està als meus peus i tot corre i corre i jo segueixo respirant a poc a poc i el vent segueix movent el meu vestit blanc al mateix temps en que sento el cant dels ocells i somric, somric mentre miro aquella gent, aquella gent que no para ni un instant per veure que la vida es meravellosa, aquella gent que esta massa ocupada per dedicar uns minuts a la seva felicitat, però jo ho he aconseguit, he aconseguit sortir d’aquell forat negre on tota la societat cau i quedar-me en aquest balcó.
De sobte, apareixes, piques tímidament a la porta de la meva habitació, però jo ja t’havia notat molt abans, la teva olor, les teves passes, son inconfusibles, em demanes si pots passar, jo et somric i assenteixo, t’assentes en una punteta del llit, just al costat del gat que et mira d’una manera estranya, de la mateixa manera en que ho faig jo.
Sempre has dit que t’agradava la meva mirada, aquella mirada que només tu has vist, jo ja m’he apropat i estic davant teu, t’acaricio la cara, ressegueixo els teus llavis i em mossegues, venint de tu ja m’ho esperava i em ric.
Ens quedem una bona estona mirant el paisatge, en silenci, només se sent el ronroneig del gat, no cal dir-nos res, els dos sabem que res serà igual.

TEORIA SOBRE L'AMISTAT

Amistat.
És sorprenent com una sola paraula pot representar tantes coses, tants sentiments, tantes històries...
Per mi l’amistat és el lligam més fort que pots establir amb una persona, és el grau màxim de confiança, de complicitat, d’estimació.

L’amistat és com una corda on hi ha una persona a cada extrem, si una persona estira i estira la corda farà que la de l’altre extrem caigui. I el mateix passa a la inversa, així que entre aquestes dues persones hi ha d’haver un equilibri.
Per tant, no només pots rebre, en l’amistat també s’ha d’oferir, perquè sinó la corda arriba a un punt que ja no dóna més de sí i es trenca. I què passa amb una corda trencada?
Doncs si, que no es pot arreglar o seria ben difícil arreglar-la, el mateix passa amb l’amistat, no pots estirar i estirar sinó mantenir l’equilibri i pensar en els dos, perquè d’amics de veritat se’n tenen pocs, i si la corda es trenca no és gens fàcil recuperar-la, perquè tots necessitem moltes cordes que ens suportin i si a mesura que passa el temps en vas perdent més, que passarà? Exacte, que et cauràs, i et cauràs sol, i no estaran les cordes per ajudar-te a aixecar-te de nou. Però si respectes i cuides l’amistat, sempre tindràs alguna corda disposada a aixecar-te una i una altre vegada.

La vida sense amics no tindria sentit, no podria existir, tothom necessita a algú, tothom necessita saber i veure que no està sol, necessita ajuda en un moment determinat, i no hi ha res que ompli més que veure que tens un amic al costat, que possiblement hi estarà molts anys més i que ja en porta molts. Aquesta persona, a la que anomenem “amic” és la que ens coneix millor, inclús millor que nosaltres mateixos.
Perquè ja se sap, ningú es coneix a si mateix totalment, que morirem sense saber com som, com actuem, com pensem i perquè pensem així, però els amics ens ajuden, els amics ens comprenen, ens diuen la paraula justa que necessitem escoltar en el moment just .
L’amistat es sentir-se segur, sentir-se feliç, sentir-se capaç per fer coses que sols no faríem, que no tindríem el valor suficient, l’amistat és com aquella empenta que ens ajuda a seguir endavant, a lluitar pel que volem, pel que sentim i pel que somiem, l’amistat són tots els records que es tenen al cap, mil histories per explicar, mil històries per sentir-les nostres.

Els amics estan per fer-te la vida una mica mes fàcil, divertida i alegre.
Estan per arrencar-te el millor dels somriures quan més malament estàs.
És amb ells amb qui ens obrim, són ells qui veuen els nostres sentiments, davant d’un amic pots despullar la teva ànima sense por de que et faci mal.
L’amistat és un fet necessari en les nostres vides, i si tens un bon amic, de ben segur que et sents una persona molt afortunada per haver topat amb ell en aquesta vida i no pas amb algú altre.
L’amistat trenca barreres, distàncies i edats.
Amistat, és una gran paraula que té un gran significat.

Somos lo que hemos visto y lo que hemos vivido.

I llavors van vèncer, van vèncer a tots aquells que no creien en l’impossible, van vèncer a tots aquells que no creien en l’amor, en la felicitat.

Va aparèixer quan ho creia tot perdut, quan no sabia per on tirar ni cap on mirar, va aparèixer i em va vèncer, va aparèixer i ara vull mirar-lo a ell.

Però aquesta vegada hem quedaré fins el final, no vull un final trist, no vull més segones parts, vull tenir-lo a ell, com el millor dels somnis.

Però amb una diferència:

Obriré els ulls i et tindré amb mi.